El 1950 es traslladà a Barcelona amb la seva família. Estudià al col·legi dels jesuïtes de Sarrià, d’on, per sort per a ell, fou expulsat al cap de quatre anys. Estudià Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat de Barcelona i Dret comparat a la d’Estrasburg, sense acabar cap d’aquestes carreres. El 1970 s’integrà activament
i sobretot com a escriptor, fins el 1974, al «Grup de Treball» d’art conceptual. De llavors anà escrivint nombrosos texts sobre art per a revistes, catàlegs i d’altres publicacions, tingué cura d’exposicions d’art, participà en moltes exposicions col·lectives i individuals. Del 1970 ençà, intervingué, no pas exclusivament com a guionista, en diversos films i vídeos, també com a realitzador. El 1973 començà a publicar poesia en mitjans molt diversos, i el 1974 formà el col·lectiu «Ignasi Ubac», que, del 1975 al 1976, al diari Tele/Exprés, publicà articles amb tesis textualistes. Del 1985 al 1990, Carles Hac Mor tingué una secció pròpia setmanal, «De cua d’ull», sobre qüestions literàries i artístiques,
al suplement en català del diari El País; del 1991 al 1992, publicà al Diari de Barcelona la sèrie d’articles setmanals «Mala maror», que amb el títol «Pit i fora» continuà al diari Segre de Lleida el 1992 i el 1993. Des del 1994 tingué seccions pròpies setmanals, «Ara com ara», fins al 2005 i, des d’aquest any, «Càpsula», també sobre literatura, art, música i d’altres pràctiques artístiques, al suplement Cultura del diari Avui. Publicà traduccions al català d’Arthur Cravan i, amb Ester Xargay, de Gilbert Lascault, Pic Adrian, Blaise Pascal, Raymond Queneau, Tzvetan Todorov i d’altres. Té una extensa obra (texts de mena ben diversa, sempre sobre art, lletres i música) esparsa en molts centenars de publicacions. Publicà més d’una cinquantena de llibres, sobretot de poesia, però també dos assaigs i dues novel·les.
Jordi Marrugat ha publicat, a Arola Editors, un assaig sobre Carles Hac Mor, titulat: La revolució com a origen de l’escriptura de Carles Hac Mor i l’escriptura de Carles Hac Mor com a origen de la revolució.
El 2011, a Pagès Editors, s’edità el primer volum de l’obra completa de Carles Hac Mor i el 2018 el segon, la qual constarà de cinc volums.
El 2016, L’AELC li concedí el XVI Premi Jaume Fuster a Carles Hac Mor a títol pòstum. L’entitat ha editat un volum de la col·lecció «Retrats», elaborat per Jordi Marrugat.
(A la nota biogràfica dels llibres de Carles Hac Mor, sovint hi trobem que aquest autor s’autoqualifica com a infrapoeta que no conrea el gènere literari de la biografia ni el subgènere del currículum.)