Fiódor Dostoievski
És considerat un dels escriptors més importants de la literatura universal. Juntament amb Tolstoi, Gógol, Puixkin, Txèkhov o Lérmontov, formà part de l’edat d’or de la literatura russa, retratà com cap altre autor les profunditats i l’ambigüitat de l’ànima humana, i s’avançà, amb la seva crítica, als problemes i les penes de la societat contemporània.
La seva primera obra, Pobra gent (1846), ja fou elogiada pel gran crític de l’època Vissarion Belinski.
Condemnat a mort, tot i que posteriorment li commutaren la pena per treballs forçats, relatà magistralment aquest episodi vital a les Memòries de la Casa Morta (1862). Aquest fet, a més de marcar la seva existència, va dividir la seva obra en dos períodes molt diferenciats; el segon d’ells, de gran fecunditat i plenitud creativa, inclou obres com Crim i càstig (1866), L’idiota (1868), Dimonis (1872) i Els germans Karamàzov (1880).
Altres obres seves importants són El jugador (1867) i L’adolescent (1875).
En el seu Diari d’un escriptor (1873-1881) podem trobar el Dostoievski més personal i autèntic.
També destacà en la narrativa breu, el relat i l’assaig.