Ivan Aleksèievitx Bunin
Ivan Bunin va néixer un 22 d’octubre de 1870 a Vorónej, una petita ciutat de la Rússia occidental enclavada a les proximitats de la riba del riu Don. Descendent d’una família d’origen noble, però empobrida a causa d’un desafortunat joc de cartes on el seu pare perdé la finca familiar, va passar bona part de la seva infantesa al camp. Després de cursar cinc anys a l’escola del llogarret de Ielets, va continuar la seva formació des de casa amb l’ajuda del seu germà gran, en Iuli, qui aleshores era un estudiant universitari. Precisament, fou el seu germà qui l’encoratjà a escriure i a continuar llegint les obres dels clàssics russos com Gógol o Puixkin. De fet, l’evocació del camp de la seva infància és un element present en la majoria dels relats i poemes de Bunin, on acostuma a retratar amb el talent propi del pinzell d’un pintor, la vida de la pagesia i la decadència de la noblesa, fent ús d’un to realista i punyent.
Amb només disset anys va publicar el seu primer poema en una revista literària de Sant Petersburg, i mentre cursava estudis a la Universitat Estatal de Moscou, va seguir divulgant alguns dels seus relats i poemes en diverses revistes russes. Des dels seus inicis, va fer-se palès que el seu estil narratiu estava fortament influenciat per l’obra d’Anton Txèkhov, amb qui establí una llarga relació epistolar que acabà per forjar una sòlida amistat entre ambdós escriptors. També admirava els treballs de Lev Tolstoi, malgrat mai va acabar de compartir del tot la seva moralitat. I a principis del segle xx, Bunin va conèixer a Maxim Gorki, amb qui travà una amistat que es veié estroncada pel posicionament d’en Gorki durant els esdeveniments de la Revolució russa d’octubre de 1917. Tanmateix, durant l’època prerevolucionària, Gorki es convertí en l’editor de forces dels seus relats, i ambdós escriptors es refugiaren plegats en diverses ocasions del fred de l’hivern a l’illa de Capri.
L’any 1903, Bunin va rebre el Premi Puixkin de l’Acadèmia Russa de les Ciències per les seves traduccions al rus dels poemes de l’escriptor estatunidenc Henry Wadsworth Longfellow i dels escriptors anglesos Lord Byron i Lord Alfred Tennyson. No obstant això, no fou fins l’any 1910 que la seva primera novel·la, L’aldea (Derevnia), veié la llum. Abans de l’inici de la Primera Guerra Mundial, Bunin va viatjar per l’interior de Rússia i també per bona part de l’estranger, a Europa i a Àsia, així com per Palestina, Turquia, Algèria i Egipte. El seu primer matrimoni fou una relació fugaç que acabà en divorci, però l’any 1907, conegué a Vera Muromtseva-Bunina, qui l’acompanyaria fins al final dels seus dies.
L’any 1916, feu pública una altra de les novel·les que li valgueren el reconeixement del públic i la crítica russa, El senyor de Sant Francisco (Gospodin iz San Francisco). Malgrat sempre mantingué que no pertanyia a cap corrent literària ni tampoc es deixava emportar per la tendència política del moment, la seva obra és una representació nostàlgica i realista de l’antiga Rússia, encara que no destil·la un compromís social amb la decadència que descriu a través d’una ploma pulcra i concisa. Sovint es parla de la seva obsessió per la correcció i l’ús precís del llenguatge en els seus escrits, dels quals mai n’acabava d’estar satisfet del tot.
Tanmateix, amb l’arribada de la Revolució d’Octubre, Bunin es va anar allunyant paulatinament dels cercles literaris per continuar cultivant el seu estil propi que diferia de la propaganda bolxevic que començava a impregnar bona part de la literatura russa. Durant els anys de la Guerra Civil russa, primer a Moscou i després a Odessa (1918-1919), escrigué vàries notes personals on criticava obertament les contradiccions del nou govern bolxevic, però per temor a les possibles represàlies, durant anys, Bunin ocultà aquestes notes per diferents racons de casa seva. No va ser fins al seu exili a París (França) que aquests escrits van donar-se a conèixer mitjançant una publicació per fascicles que posteriorment es recopilaria en un únic llibre sota el nom Els dies maleïts (Okaiannie dni).
Des de l’exili va perllongar la seva labor literària, deixant-nos, entre d’altres obres, la publicació l’any 1925 d’una destacada novel·la curta titulada L’amor d’en Mítia (Mitina liubov). Bunin és considerat un il·lustre escriptor de l’emigració russa i un dels darrers escriptors a mantenir la tradició prosaica russa d’autors tan cèlebres com Txèkhov i Tolstoi. Malgrat a Rússia la seva obra fou víctima de la censura soviètica fins la caiguda de la URSS, l’any 1933 es convertí en el primer escriptor rus en rebre el Premi Nobel de Literatura. A París portà una existència humil i turmentada pels records del terror d’aquella revolució que capgirà la seva vida i la història de tot un país. Tan és així que el seu cor fatigat va deixar de bategar un 8 de novembre de 1953 a París, justament el mateix dia que l’any 1917 els bolxevics assaltaren el Palau d’Hivern a Sant Petersburg i es proclamaren el nou govern de la seva estimada pàtria.