Pascal Quignard
Entre les seves múltiples facetes sobresurten les de gestor cultural i músic. Treballà a la prestigiosa editorial Gallimard, on va arribar a ocupar el càrrec de secretari general, fins a l’any 1994, en què va dimitir per centrar-se exclusivament en l’escriptura. Del 1990 al 1993 presidí el Concert de les Nacions, amb la col·laboració de Jordi Savall.
Entre la seva extensa obra destaquen Les Tablettes de buis d’Apronenia Avitia, La Leçon de musique, Tots els matins del món, Vie secrète, Terrasse à Rome, Le Sexe et l’effroi, Villa Amalia, Boutès, Les Larmes i L’amour la mer.
El projecte Dernier Royaume és una obra en curs que aplega els temes més estimats per l’autor i que compta, fins al moment, amb els següents volums: Les Ombres errantes (Dernier Royaume, I), Sur le jadis (Dernier Royaume, II), Abîmes (Dernier Royaume, III), Les Paradisiaques (Dernier Royaume, IV), Sordidissimes (Dernier Royaume, V), La Barque silencieuse (Dernier Royaume, VI), Les Désarçonnés (Dernier Royaume, VII), Vie secrète (Dernier Royaume, VIII), Mourir de penser (Dernier Royaume, IX), L’Enfant d’Ingolstadt (Dernier Royaume, X), L’Homme aux trois lettres, (Dernier Royaume, XI).
Ha estat distingit, entre altres premis, amb el Prix Goncourt 2002, el Grand Prix du Roman de L’Académie Française 2000 i el Prix des Critiques 1980.