És considerat un dels pares fundadors de la ciència-ficció. La seva implicació en els avenços tecnològics i la seva visió crítica de l’espècie humana l’impulsaren a escriure algunes de les seves obres més destacades: La màquina del temps (1895), L’illa del doctor Moreau (1896), L’home invisible (1897) o La guerra dels mons (1898). També excel·lí en la narrativa breu amb peces tan destacades, per citar-ne només algunes, com «La Porta en el Mur» o «El País dels Cecs».