(Terrassa, 1960) va trobar en la traducció una sortida viable a la seva jovenesa desballestada. Traductor autodidacta primer i filòleg després, va traduir de l’anglès, del francès i de l’italià, sobretot als anys 80 i 90, una cinquantena llarga d’obres literàries. Durant l’última dècada del segle XX i la primera del XXI va ensenyar a traduir a alumnes d’una universitat pública. La traducció seva que més s’estima i a què va dedicar més esforç és Quell merdé hurrible de via Merulana, novel·la italiana cabdal de Carlo Emilio Gadda amb què va encetar la seva defensa de l’ús de dialectes en la traducció quan ja són presents en l’original. De Les Encantades va aprendre el gust per la descripció acurada i sensible de les natures mortes.