Denis Diderot (Langres, 1713 – París, 1784) és la figura més representativa de l’enciclopedisme francès del segle xviii. Filòsof, novel·lista, assagista, dramaturg, crític d’art i moltes coses més, la seva rellevància no va ser plenament reconeguda fins a finals del segle xix. Va patir el control de la censura i fins i tot va ser empresonat per les idees contràries a l’esperit dominant de l’època que alguns dels seus textos contenien. Va dedicar vint anys a completar l’Enciclopèdia, obra monumental de la Il·lustració, també condemnada pel dogmatisme religiós. El 1761, Diderot decideix vendre la seva biblioteca. La compradora fou Caterina II de Rússia, que li va oferir unes condicions extraordinàriament avantatjoses i fins i tot el convidà a Sant Petersburg. Ara bé, la mala conservació posterior d’aquest llegat ha estat un dels factors que expliquen el coneixement deficient de l’obra de Diderot, que, sens dubte, és una de les figures intel·lectuals més importants de la història.